Diada de Sant Jordi
Quina ràbia haver d'escriure això el dia 25 i no el 23, sencillament perquè Wanadoo a decidit deixar-me sense servei a casa... i és clar, aquí estic, abusant del recursos informàtics de "la casa", jaja!
I és que quan parlo de Sant Jordi, ho haig de fer en català, perquè una es catalufa fins a certs límits, però les coses que aprens de petiteta, a l'escola 100% en català, no es poden sentir ni escriure en una altra llengua.
"Increïble festa popular", això és la descripció més estesa del dia de Sant Jordi. No criticaré si és una banalització de la festa i la tradició, o si és bo que apareguin llibres que són producte "exclusiu de Sant Jordi", per això ja hi ha un nodrit grups intel.lectuals que no tenen res millor per fer que pensar sobre aquest temes tan profunds.
El que sí volia ressenyar, és una pregunta que li vaig sentir a una autora catalana entrevistada a TV3, Es deia Ada no sé què (i buscaré el no sé què, perquè em va semblar una dona molt intel.ligent). Quan li preguntaven per la salut de la literatura catalana, va dir que estàvem a la UVI, i ho va demostrar amb una sola pregunta: Seríem capaços de nombrar 5 autors catalans contemporanis vius? em vaig fer la pregunta a mi mateixa, i la resposta TERRORÍFICA és que no sóc capaç ni d'arribar a 3!!!! Faig acte de constricció: jo que em proposo sempre intentar llegir algun clàssic, m'haig d'autodisciplinar a protegir i conèixer la pròpia cultura.
És fàcil queixar-se que hi ha massa immigrants, que el català es perd perquè els de fora no l'aprenen... Em sembla que hauríem de ser una mica més objectius i admetre que nosaltres mateixos estem matant la nostra pròpia cultura. És trist, no?
I és que quan parlo de Sant Jordi, ho haig de fer en català, perquè una es catalufa fins a certs límits, però les coses que aprens de petiteta, a l'escola 100% en català, no es poden sentir ni escriure en una altra llengua.
"Increïble festa popular", això és la descripció més estesa del dia de Sant Jordi. No criticaré si és una banalització de la festa i la tradició, o si és bo que apareguin llibres que són producte "exclusiu de Sant Jordi", per això ja hi ha un nodrit grups intel.lectuals que no tenen res millor per fer que pensar sobre aquest temes tan profunds.
El que sí volia ressenyar, és una pregunta que li vaig sentir a una autora catalana entrevistada a TV3, Es deia Ada no sé què (i buscaré el no sé què, perquè em va semblar una dona molt intel.ligent). Quan li preguntaven per la salut de la literatura catalana, va dir que estàvem a la UVI, i ho va demostrar amb una sola pregunta: Seríem capaços de nombrar 5 autors catalans contemporanis vius? em vaig fer la pregunta a mi mateixa, i la resposta TERRORÍFICA és que no sóc capaç ni d'arribar a 3!!!! Faig acte de constricció: jo que em proposo sempre intentar llegir algun clàssic, m'haig d'autodisciplinar a protegir i conèixer la pròpia cultura.
És fàcil queixar-se que hi ha massa immigrants, que el català es perd perquè els de fora no l'aprenen... Em sembla que hauríem de ser una mica més objectius i admetre que nosaltres mateixos estem matant la nostra pròpia cultura. És trist, no?
0 comentarios