Blogia
La ironía del mundo (mis cosas)

Miquel Martí i Pol

Admiradíssim Miquel Martí i Pol, un tribut a la teva memòria, a la música dels teus poemes, i al significat sincer i popular de la teva ploma. Perquè quan llegeixo aquest poemes sento una emoció que vull compartir.

BEN POCA COSA TENS
Ben poca cosa tens
la taula i uns quants llibres
l'enyor d'ella que és lluny
i tampoc no l'oblides
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna.
La veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un troç de vida.
Deixeu-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquila.
Camina. Hi ha la gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
- no és més lliure qui oblida-
però duràs les mans
plenes d'una llum fresquíssima.

UN SONET PER A TU
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria
Un sonet amb els mots de cada dia
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre es agradable recordar.
Un sonet per a tu: només això
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

1 comentario

Héctor -

¿Sabes? precisamente el día de hoy por la mañana repasaba mentalmente las pocas palabras que recordaba de este hermoso verso que algún día tuvieras la lucidez de transcribirme. Vaya cosas.